L'edat és un estat mental....sempre he sentit dir això, i mai he estat massa atenta a aquest concepte. Potser perquè fins ara l'edat mai havia estat important........i per què cada vegada més sembla ser-ho? perquè com més grans ens fem més sentim el pes del temps? perquè el pas del temps s'accelera de tal manera que t'imagines constantment prement el pedal de fre? i aleshores necessites aturar-te, respirar, sentir l'herba fresca entre els dits dels peus, mirar amunt al cel, cantar i ballar com si no hi hagués món al voltant més que el teu jo i el teu present.....
Aquí i ara, vull viure.
Aquí i ara, vull viure.
