Peus peuets

Peus peuets...
Enfonsats a la sorra fresca durant la posta de sol.....
Fregant la gespa mullada un matí d'estiu....
Caminant descalços per la pedra calenta.....
Enrotllats entre els llençols....

Prement el fre

L'edat és un estat mental....sempre he sentit dir això, i mai he estat massa atenta a aquest concepte. Potser perquè fins ara l'edat mai havia estat important........i per què cada vegada més sembla ser-ho? perquè com més grans ens fem més sentim el pes del temps? perquè el pas del temps s'accelera de tal manera que t'imagines constantment prement el pedal de fre? i aleshores necessites aturar-te, respirar, sentir l'herba fresca entre els dits dels peus, mirar amunt al cel, cantar i ballar com si no hi hagués món al voltant més que el teu jo i el teu present.....





Aquí i ara, vull viure.

It's so quiet

Dies de calor, dies de transcórrer a poc a poc, lentitud, cadència....i aquesta cançó al cap....camino pels carrers i em recorda a un musical, com el que ballava Björk a It's so quiet.....però em ve el cap un altra melodía, un ritme ben diferent....que creix i decreix i t'ofereix patinar per les superfícies lliscant....com el ventilador que dóna voltes i voltes i el sol escolant-se...aquesta és la meva veu.....