Ben lluny. Els viatges. Aquests dies m'he creuat amb les casualitats de la vida, i amb elles, ben estranyes coincidències i situacions un xic surrealistes.
Escric des de l'enveja (sana) de no fer com la viatgera insaciable, que sense por s'atreveix a moure's de poble en poble, de la ciutat al camp, del nord al sud....
Si la por ens paralitza i la comoditat no ens deixa fer el pas, potser hem de tenir l'esperança que el vent ens portarà.....
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Le vent nous portera. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Le vent nous portera. Mostrar tots els missatges
dilluns, 18 de juny del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)