Qui no ha volgut tornar enrere?

M'atreveixo a dir que tothom en aquest món ha desitjat amb totes les seves forces tornar enrere....des de no córrer amb els cordons descordats fins a no haver dit una paraula desavinent al seu amant...és un desig universal i un dels més difícils.... Com em deia fa poc un amic: gasten en inventar armes més mortíferes i no en construir una màquina del temps...però aleshores, em venia al cap el mite de Frankenstein i el perill de la ciència sense control, i en imaginar que un retorn el passat podria tenir conseqüències mortíferes sobre el nou futur.....llàstima que som humans i això implicaria que algú o altre en podria fer un ús pervers... Però de vegades continuo pensant en com de joiós seria tornar enrere, parar el temps o saltar espais i temps amb una màquina....dir-li algú a 300.000 km que "ara vinc, dóna'm 5 minuts...." aiiiiix

Entre l'emoció i el pànic

L'excitació no pot ser més gran....malgrat es proporcional a l'estat de pànic. No és simple por de supervivència, és la por a allò desconegut, al buit infinit de les parets en blanc, a allò que mai encara s'ha donat. Però també hi ha emoció, passió, ocells donant voltes al cap, papallones a l'estómac....deliciosa excitació, entre el riure nerviós i el de felicitat absoluta....quina combinació més estranya, no? suposo que aquesta és la grandesa de la vida....

La por de tot!

En un moment on tothom ho critica tot. En un món on tothom menysprea tothom. En aquesta societat que promou l'enveja i la mediocritat, és quan la majoria demanem un canvi. Un canvi per millorar el nostre entorn. Un canvi per contribuir a ser més feliços. Però tenim tanta por que no ens adonem que res canviarà si nosaltres no som capaços de canviar primer. El canvi comença per un mateix. No podem millorar el món si no som capaços d'entendre que això suposa un risc: el fracàs, el de fer-nos mal, el de patir... La por ens fa pensar que tot serà més fàcil si critiquem a tots i tothom, si escopim bilis arreu queixant-nos de lo malament que funciona tot. Però la por senzillament és el nostre mecanisme d'autodefensa per ser incapaços d'acceptar que el canvi és a les nostres mans. Tens por? Canvia i actua!

Punt d'inflexió

De vegades arriba aquest punt d'inflexió llargament esperat.....però just en l'instant, la basarda et colpeja i un mareig et remou...és que estàs a punt de caure...el canvi ja és aquí....

Però és en aquests moments en què (sento el tòpic) te n'adones de com les petites experiencies, millor dit, les 'coses' quotidianes, esdevenen màgiques i plenes de sentit....el cor batega, estàs viu, y l'emoció s'apodera de tu....

Però el camí no es gens fàcil...millor dit, els passos no són gens senzills, doncs estan replets d'implicacions....estic en un encreuament, hi ha tres camins...tinc por que si escullo un d'ells me n'arrepenteixi i no pugui...és tan difícil pendre una decisió?

Bufff, massa.....

Però ha arribat, és el moment, Hallelujah (Jeff Buckley music)