Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cor trencat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cor trencat. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de febrer del 2014

Buit d'amor



Aquest matí m'ha costat molt llevar-me, que no despertar-me. Mentre feia el ronso sonava aquesta vella cançó, cançó d'incomprensió, però sobretot, ha estat la cançó de la basarda, de la por de la consciència, de la resposta a un embolic, que com una bombeta ha il·luminat la cova de la raó.

Fa por conèixer algú buit d'empatia, incapaç de sentir el dolor de l'altre. Evidentment que cada persona és un món en el què el llindar del dolor és diferent, però un cop has utilitzat el teu domini, el teu poder, la teva força i sents que l'altre pateix, no encaixa, necessita una mà, la indiferència en la reacció és mosntruosa.

Què fer davant d'algú que ha deixat de sentir? buit, fred, dur...ha deixat de ser un home, s'ha convertit en el superhome nietzchià passat pel sedàs nazi...ha deixat de sentir empatia, sentir emoció per la conseqüència dels seus actes, ha deixat de sentir compassió per l'altre (no confondre amb pena, que això són figues d'un altre paner).....probablement, vol dir que també és incapaç d'estimar, vol dir que també està buit d'amor. Buit d'amor, quina desgràcia.



dimecres, 4 de setembre del 2013

El cor a bocins


Sort en tenim dels amics que ens recorden que el món gira perquè també el fem girar nosaltres. Si el parem és perquè nosaltres decidim fer-ho. Tot està ple de decisions, algunes de les quals sembla que ens faran explotar el cor a bocins....



En bocinets, peces petites, que semblen impossibles de recompondre en el seu estat anterior...hi ha moments que el cor ens sembla fondre's, contraure's en una bola...que s'encalla a l'estomac. Però sempre acaba paint-se, sempre remuntem muntanyes, aconseguim arribar al cim i guarir les ferides....

Som caçadors, aus Fènix de vol majestuós, pedres exposades al desgast del temps, al clima i als successos inevitables del esdevenir....potser el què passa és que la majoria de vegades som més resistents del què ens pot semblar i ens sorprenem a nosaltres mateixos experimentant sentiments impensables, anhels inhòspits, esperances en una nit de foscor, il·lusió en un cor tant trencat, en mil i un bocins....