It's so quiet

Dies de calor, dies de transcórrer a poc a poc, lentitud, cadència....i aquesta cançó al cap....camino pels carrers i em recorda a un musical, com el que ballava Björk a It's so quiet.....però em ve el cap un altra melodía, un ritme ben diferent....que creix i decreix i t'ofereix patinar per les superfícies lliscant....com el ventilador que dóna voltes i voltes i el sol escolant-se...aquesta és la meva veu.....

Aquest bocí anomenat amor....

L'amor. Oh là là.....Un clàssic, literari, cinematogràfic, musical...el batec que ens mou (em mou) de dins a fora d'aquest blog, aquí allà. L'amor, en totes les seves facetes i versions, en totes les seves intensitats i colors. L'amor que tot ho inunda, que ens mou i ens remou. Podem viure només d'ell o ens tornaríem bojos? Amb l'amor el temps ens passa volant, amb l'amor els dies tenen més colors, i olors i sabors. Amb l'amor tot és més fàcil, amb l'amor et sents més fort, més productiu, més valent. Sí, l'amor mou muntanyes, l'amor travessa continents, l'amor fa que viure sigui una meravella....

Entre l'emoció i el pànic

L'excitació no pot ser més gran....malgrat es proporcional a l'estat de pànic. No és simple por de supervivència, és la por a allò desconegut, al buit infinit de les parets en blanc, a allò que mai encara s'ha donat. Però també hi ha emoció, passió, ocells donant voltes al cap, papallones a l'estómac....deliciosa excitació, entre el riure nerviós i el de felicitat absoluta....quina combinació més estranya, no? suposo que aquesta és la grandesa de la vida....

Aimer

El vent ens portarà

Ben lluny. Els viatges. Aquests dies m'he creuat amb les casualitats de la vida, i amb elles, ben estranyes coincidències i situacions un xic surrealistes. Escric des de l'enveja (sana) de no fer com la viatgera insaciable, que sense por s'atreveix a moure's de poble en poble, de la ciutat al camp, del nord al sud.... Si la por ens paralitza i la comoditat no ens deixa fer el pas, potser hem de tenir l'esperança que el vent ens portarà.....

Una onada m'acompanya, de l'ahir a l'avui

Records. Dolços, suaus, melancolics. Entren i canvien. Essent en essència. Semblen tan lluny, semblen tan a prop. Els adoro. Els sento, m'estremeixen. Em fan sentir, em fan recordar. Continuen tan vius, tan intensos. Formen part de mi, d'elles, d'ells, d'uns anys que han estat viscuts amb intensitat. I els queda tant per endavant, tant presents, tant intensos. Tant ells. Sembla mentida com n'arriben d'arribar, ben endins. Ells estan en mi, jo en ells. Em van canviar la vida, em van fer seguir un camí que mai m'hagués imaginat.

Es van convertir en alguna cosa en constant reactualització....i ho adoro, mai em deixarà, sempre m'acompanyarà, en cada onada....les papallones estan aquí, tan vives, es balançegen, es donen impuls i m'arriben endins. Són elles, amb tota la seva intensitat, creuen fronteres, de temps i espai.....cada dia, cada nit.... J'aimerai que tu sois la femme a côte de qui je me reveil tous les matins....com una onada dolça, sona aquesta frase, amb la qual m'adormo i em desperto cada dia.... una onada d'ahir a avui, i espero que fins demà.... Els records estan aquí per reviure'ls, per sentir-los com si ben bé fossin ahir. I és perquè segueixen tan presents, són l'origen d'allò nascut en mi, d'allò que m'acompanya íntimament al meu aquí i ara dels darrers anys.... i no frena, segueix transformant-se, intensificant-se....

Vull que em mirin així....

Vull que em mirin així, que em passin el braç per la cintura amb la mateixa delicadesa, que em facin un petó així d'humit i intens, parant-se el temps, el món;que soni la mateixa banda sonora, .....però no cal que matin així per mi a no ser que la vida pengi d'un fil.....