A les dones estupendes

Elles. Dones estupendes. De vegades invisibles, de vegades perdudes, inconscients de la seva lluentor s'amaguen sota un vel. Però somnien i volen més del què el seu món els hi permet. Somnien i pateixen, ja que no saben trobar la màgia que brilla dins seu i la recerquen desesperadament a l'exterior. I tot són decepcions, i l'angoixa les atrapa.

Estupendes, capaces de causar estupefacció pel què té de meravellós, gran o bell, perden tota la llum i s'apaguen mica en mica entre notes de trobadors i líriques de Dante a Madame Bovary. La tragèdia del Quixot feminitzat.

Una noia de Mart

De vegades t'agrada tornar enrere a saborejar velles histories. Una cançó, una imatge, un record, un somni. Tot apareix amb rapidesa malgrat va marxar i diluirse sense ni adonar-se amb el temps imparable que amb tot arrasa.

Ahir vaig viatjar a Viena mb Ethan Hawke i Julie Delpy. Vaig anar amb interrail, vaig parlar d'existencialisme, de literatura, de música, em vaig posar dins d'una cabina antiga, d'aquelles en que podies escoltar els vinils i que ara són ja una peça de museu, vaig vestir-me amb un vestit de tirants sobre la samarreta de màniga curta i em vaig posar una camisa de quadres. Vaig veure a un imitador de Kurt Cobain, i em vaig sentir lliure i indestructible, talment com em sentia ara fa 10 anys.....

Una noia de Mart,amb qui quedar-se fins tard jugant a les cartes, fumant en les nits d'estiu, sota les estrelles i la lluna, amb la brisa suau a la cara, amb electricitat a l'aire.....em recorda alguna cosa més, una cosa que en la meva memòria s'ha extraviat, de sobte torna....

Si em feu callar jo ma me mi mo mu jo moriré

Sílvia Pérez Cruz, "Ne me quitte pas" from www.igor.cat on Vimeo.

...deia la cançó infantil.

Oprimir el cant, l'expressió dels sentiments i les idees fa embogir a la persona més assenyada. Fer callar el cant, ofegar el crit, fa pujar la sang a les temples.

Colorejant el camí

....I així seguim, navegant contra corrent, arrossegats incesantment al passat.... (El Gran Gatsby)

Corre l'aigua

La pluja cau docilment....el riu baixa, prenyat de frescor i devenir....

Poc a poc, com en una dansa de vells temps....la transgressió no troba el seu lloc, però només és vida interrompuda per petits fils de plom que pesen sobre nosaltres....

És vida, vida viscuda, aigua que corre més enllà, sense límits, amb tota la seva força i poder...

Escolteu com corre l'aigua, escolteu el dolç compàs de Susheela Raman, Mahima (VIDEO*) en aquest viatge riu avall....

 

 

Oh là là, l'amour

Es la historia d'un amor....

NO a "l'escisió" d'una part ben nostra

Avui és el Día Internacional de la Tolerància Zero a l'Ablació o Mutilació Genital Femenina....escoltem el què ens diuen sobre tal barbarie....

En nom de la religió, quan aquesta ni tant sols en parla, s'ordena una pràctica bàrbara i bestial dirigida contra la dona, que a més es transmet de mares a filles........i que les condemna de per vida....