Corre l'aigua

La pluja cau docilment....el riu baixa, prenyat de frescor i devenir....

Poc a poc, com en una dansa de vells temps....la transgressió no troba el seu lloc, però només és vida interrompuda per petits fils de plom que pesen sobre nosaltres....

És vida, vida viscuda, aigua que corre més enllà, sense límits, amb tota la seva força i poder...

Escolteu com corre l'aigua, escolteu el dolç compàs de Susheela Raman, Mahima (VIDEO*) en aquest viatge riu avall....

 

 

Oh là là, l'amour

Es la historia d'un amor....

NO a "l'escisió" d'una part ben nostra

Avui és el Día Internacional de la Tolerància Zero a l'Ablació o Mutilació Genital Femenina....escoltem el què ens diuen sobre tal barbarie....

En nom de la religió, quan aquesta ni tant sols en parla, s'ordena una pràctica bàrbara i bestial dirigida contra la dona, que a més es transmet de mares a filles........i que les condemna de per vida....

El món és màgic?

El temps no és el mateix per tothom

En aquest instant de paus al jardí de casa, vull fer unes mínimes reflexions sobre el temps, sobre la diferent vivència i percepció que en tenim, ací i allà. Es tracta d’una percepció distinta del temps entre el nord i el sud, entre els llocs freds i càlids, entre el món antic i modern? Alguna cosa d’açò hi ha, però no definitòria, ja que els nords i els suds canvien a tot arreu, com el fred i el calor. 

Els occidentals ens creiem amos del temps, com ens volem amos de tot. Pel sol fet d’haver-lo engabiat en un cercle i tenir-lo sota control aparent, ens en creiem posseïdors i no és cert. 

Això en tot cas, és útil , i segons per a quines coses. És útil per al treball, per al transport o per crear una fantasia d’ordre. Però no ho és gens per a d’altres aspectes vitals, i tan necessaris com el treball, el transport o l’ordre: no ho és gens per als plaers, petits i quotidians, de la vida. De la vida concreta de cadascú, que és la única vida que tenim les persones. 

Sense voler-ho ni saber-ho, a mesura que ens hem acostumat a creure’ns amos del temps, ens hem anat convertint en els seus esclaus. Ara diem que no tenim temps de res, ni de viure, que ja és fort. Així, hem inventar una cosa grotesca que anomenem “temps lliure”, sense adonar-nos del què això té de pervers: que la resta del nostra temps –i la vida és temps, vísceres i temps, ai!- no ho és gens, de lliure; és un temps que patim en una presó. El temps ja no el fem nosaltres, com gairebé no hi ha atzar, tampoc. Ara el temps el perdem, o el guanyem, com en un joc cruel, quan no és ell qui ens fa, ens perd o ens destrueix. 

 Josep Piera (Seduccions de Marràqueix)

Malí plora....

El extremismo apaga la música ? (magnífic article del blog "África no es un país") La cuna musical de África se desangra per Diego Hernández

Lux

Click. Engegues la televisió i et trobes l'origen de tot plegat.....