Esperant expectatives erronies?

Quan les expectatives són molt altes, la caiguda és proporcional, un impacte, un revés....



Però tots tenim dret a somniar i esperar ni que sigui amb expectatives errònies?

Peter Pan no volia créixer, Madame Bovary no volia deixar els seus llibre, i Don Quijote va lluitar fins al final contra aspes de molí....i eren infeliços? no, perquè no s'adonaven que les seves expectatives i percepcions no correponien a la realitat que percebien els altres....però eren de veritat menys reals? potser és que hem perdut la magia, la fantasia, amb tanta crua realitat, amb tant de racionalisme i pragmatisme....massa gent dient què hem de fer i no fer, què hem de sentir, com hem de gestionar el nostre món...ens han fet perdre i dir que el què fem és esperar d'unes expectatives errònies....ens volen tallar les ales.

Hem deixat de ser nens, i amb això hem perdut part de la nostra essència. No vull rendir-me, oh no, he escollit el meu camí....
 

Qualsevol nit pot sortir el sol...feliç any nou!

Mars d'incertesa

Creuant mars d'incertesa....perduts en una terra humida i infinita....



Si la terra gira massa ràpid, tinc por....si va a poc a poc, m'avorreixo...condemnada a la insatisfacció constant????

Nostalgia de l'estiu

Tempestes internes

All you need is love!

There's nothing you can know that isn't known.
Nothing you can see that isn't shown.
Nowhere you can be that isn't where you're meant to be.
It's easy.
All you need is love!

El contacontes

Diu la cançó:

Volem que ens expliquis histories, de temps llunyans, sobre les mil i una nits...perquè només quan ens expliquen histories podem viatjar a un altre món.

Contacontes, explica'ns històries i oblida que som adults. Volem històries que ens facin oblidar el nostre món, aprendre sobre el significat de la vida. Si us plau, considera'ns joves i explica'ns com és el paradís....