No se si t'ho mereixes, segur que no....

No se si t'ho mereixes....ni descerneixo entre somnis, pors, realitat...costa posar els peus a terra, doncs està mullada i s'enfonsa....i no em puc controlar....la bola es fa gran i no em deixa caminar, és un pes, una llosa...
Però està al meu cap, encara que diuen que quan el riu sona, vol dir que hi ha aigua...però mai se sap, només vull deixar la llosa enrere i caminar....

Je t'aime, pero no t'ho mereixes, bé, encara no se si t'ho mereixes....el què està clar és que jo SI que m'ho mereixo....

Perduda i no trobada

Perduda i no trobada.....coses que passen, etapes que s’empassen...la vida és així d’estranya i hem d’aconseguir sobreviure en aquestes conjuntures....

De vegades no és res concret, ni tangible ni intel·ligible...de vegades és Selene, la lluna canviant, la poderosa llunàtica que decideix pels altres què sents, què es mou per dins...

De vegades és que la teva incredulitat creix a ritmes galopants sense possibilitat de fre....de baixada i sense fi visible...

Potser és en aquests moments quan cal intentar parar la ment....així que provaré de tancar els ulls i deixar que les meves orelles viatgin ben lluny amb el repic d’aquests dits....

Entre copes

Entre copes, entre amics.

Una copeta de vi, una taula de formatges, pa amb tomàquet (salivera salivera)...
I amics. Somriures, rialles, mirades, complicitat, mans obertes, ments despertes, i el món flueix cap al seu punt just....

Mica en mica, l'ampolla es buida i la vermellor puja, la sensació de plaer, de fraternitat, d'amor...
Entre copes, entre amics, tot sembla més fàcil, tot perd la magnitut incontrolable de la nostra tragèdia ....les muntanyes de sorra ja no són més que lleugeres dunes, que petits formiguers, fàcilment franquejables...

On hi hagi converses àgils, divertides, confessions, acudits, passió....que desapareixi la tristor, el tedi, la malaurança, la foscor...

Entre copes, entre amics, tot té millor sabor, tot fa millor olor, els colors brillen...la intensitat t'embriaga...

Començem a viure doncs. Obre el vi que jo tallo el formatge....

Je pense....

Je pense à toi i tot es torna confús...

Je pense à toi i la realitat xoca

D'aquí a allà tot canvia, tot és tan diferent, tot té una altra olor, tot es transforma en un cel on no puc arribar...com en un somni, puc veure, però quan toco es desfà entre les meves mans...

Je pense à toi i tot em fa dubtar

Les paraules no m'arriben, les olors em fan trontollar, i el sol crema diferent...puc creure o no, puc deixar-me endur en un mar de dubtes, puc sentir com l'aire es torna dens....puc somriure però no riure, perquè el so està atrapat en aigües pantanoses...

Je pense à toi i ja no sé què pensar...

Je pense à toi ...(music)

Les projeccions funcionen....

Si senyor...o funcionen o és que realment existeix bona sort!!! que estrany....
Però és així, si senyor si si siiiii
I ara, un cop la projecció ja és ral, només queda gaudir-ne, deixar-se endur....és temps de vibrar, és temps de sentir, és temps de ballar...un tango, dels de sempre, amb alberginies i canyella....

Dolça música de la satisfacció, dolç alateig de les papallones....

GOING ON (music)

Projecció nº 2

Una mica més del mateix....continuem amb la projecció doncs és l'únic camí viable per aconseguir que el món no esclati en bocins, aquests m'esquitxin i m'aboquin a la desesperació....

Com lluitar contra l'inevitable si no és desitjant en el teu fòrum intern que finalment puguis volar i volar al teu paradís particular, a la teva vall de roses, a la terra taronja, a la pell bruna i a l'olor especiada....

Oumou Sangare ho deia, la mort es terrible, Saa magni, especialment la mort de l'ànima, la pèrdua d'allò que t'insufla vida, que et balanceja dolçament i que et fa perdre deliciosament el cap...

El destí no pot ser tan cruel, tan injust....

Així que projectem-ho de nou, tot s'arreglarà, podré volar cap a l'altra posta de sol, cap les dents blanques i el somriure franc, cap a les mans suaus.....espera'm, prometo que vindré....

Projectem....fins a l'infinit....

Projectant-me d'aquí a l'infinit

Projecto....estic en completa projecció....en el moment en què ja no sé ben bé a qui resar, més ben dit, no en sé pas....és temps en què la fe i la força ha de sortir de l'estomac, cal projectar....tothom em diu projecta i no t'anticipis...I jo projecto....però costa, costa molt....és un esforç mental impressionant.....
Projecto, projectem.....serà així, com jo vull, ho aconseguiré, hi aniré, volaré...seré jo l'au que vola, no l'ocell que m'ataca i se m'enganxa a l'espatlla (ecs, les plomes)....
Projecto....ouuuuummmmmh, projecto projecto....somnio somnio, sigui com sigui ho aconseguiré...sembla mentida que la Història, així, en majúscules, pugui posar trabes al meu idi·li.... (quin egoïsme...però és per supervivència....és per amor....)

Projecto,projecto, em projecto....i ho faig tancant els ulls, balancejant-me amb la cadència d'aquesta música....


La saviesa popular diu que l'esperança mai es perd...que no s'equivoqui, doncs aleshores si que estem ben perduts....

Projectem...ens concentrem...projectem....

I a més, escribim....és una manera més de projectar-se, de fer físic, tangible, la projecció....

I cantem....cada vegada més alt, cada vegada més fort.....projectant-me d'aquí a l'infinit....que no s`apaguin els somnis, que el projector continuï connectat......