Perduda i no trobada.....coses que passen, etapes que s’empassen...la vida és així d’estranya i hem d’aconseguir sobreviure en aquestes conjuntures....
De vegades no és res concret, ni tangible ni intel·ligible...de vegades és Selene, la lluna canviant, la poderosa llunàtica que decideix pels altres què sents, què es mou per dins...
De vegades és que la teva incredulitat creix a ritmes galopants sense possibilitat de fre....de baixada i sense fi visible...
Potser és en aquests moments quan cal intentar parar la ment....així que provaré de tancar els ulls i deixar que les meves orelles viatgin ben lluny amb el repic d’aquests dits....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada