Als núvols....

A veces podemos pasarnos años sin vivir en absoluto, y de pronto toda nuestra vida se concentra en un solo instante...

Oscar Wilde

Als núvols...i flotant...

Tacte suau als meus turmells, carícies a les espatlles, acaronades al ventre...i sensació de pau, tranquil·litat, seguretat, però també d’una deliciosa excitació, com si estigués a punt per estrenar alguna cosa, per provar alguna cosa per primera vegada a la vida.....

I és que, més que mai, visc immersa en un tast del plaer, en la deliciosa torbació que produeixen aquelles noves sensacions, experiències, emocions, el goig.....és sentir-se ben amunt i no voler baixar, perquè les profunditats fosques ja les coneixes, i en el cel has trobat que és on més llueixes, on més encisos acaricies, i per sobre de tot, on més pots vibrar i explorar la teva ultra sensibilitat, on pots ballar un mambo sentint cadascuna de les fibres del teu cos, i on la ment vaga entre prats verds, flors oloroses, i onades fresques de clarividència.

Sembla mentida com petites coses, petits cops de cap, petits estímuls, i d’altres affaires d’aquest món, poden enlairar-te amuuunt, ben amuuuunt, i provocar en tu una agitació plaent, un ball d’emoció originària. De vegades, sóc com un petit ocell que va donant saltironets al marge del camí, panxacontent, al límit del clímax que suposa la satisfacció total...

No trobo paraules exactes per descriure aquesta sensació estranya que m’envaeix. És excitació, plaer, alegria, entusiasme per tot allò que encara ha de venir i que promet portar-me volant fins al meu destí.....és vida, vida recuperada, vida reviscuda, vida renovada....

Aiiiii, no és culpa meva, és que l’emoció em persegueix...

Somnis

Somniar és un acte extraordinari. Únic, intransferible, catàrtic, genial, especial. Somniar és el que mai ens podran treure, ni robar, ni trepitjar. I per tant, no podem deixar de somniar...mai... sigui conscient o inconscient, sigui de dia, o de nit, despert o adormit.....

Els somnis ens alliberen de les pors i els temors, ens desperten els desitjos, ens fan present allò que volem, els camins a escollir, les portes en les quals trucar...
Somniar és gratuït i lliure, divergent, excitant, explosiu, esperançador....

Somniar també ens fa lliures, lliures per vibrar, sentir, plorar, cridar, rebutjar i desitjar la fruita prohibida....Així és que somniar no ens ha de fer por, perquè ens fa més forts, més purs, més primigenis....més autèntics, honestos i coherents amb la nostra ànima....

Les persones neixen, creixen, es desenvolupen i moren acompanyats pels somnis, envoltant-los, acaronant-los....Somniar ens fa volar ben alt, sense por a mirar cap a baix, flotant, sense ganes de fer res més que deixar-nos endur per la suau brisa que neix en nosaltres....

És temps de somniar, en les nits càlides, oloroses, i renovades...hem de saltar el foc, com ho feien les ànimes en èpoques de renaixements, purificacions, i reencarnacions...perquè els somnis ens fan ser més, anar més enllà, aprofundir, inserir, descobrir la llum...

Bona nit, avui tinc ganes de somniar...

'Los sueños son pequeñas muertes,

tramoyas, anticipos, simulacros de muerte
el despertar en cambio nos parece
una resurrección y por las dudas
olvidamos cuanto antes lo soñado
a pesar de sus fuegos sus cavernas
sus orgasmos sus glorias sus espantos
los sueños son pequeñas muertes
por eso cuando llega el despertar
y de inmediato el sueño se hace olvido
tal vez quiera decir que lo que ansiamos
es olvidar la muerte
apenas eso'

M.Benedetti

Als genis del meu món...

Hi ha persones que són capaces de treure de tu el millor....d’ordenar el teu pensament, els sentiments, les emocions, amb una sola frase, un sol gest, una sola reflexió..... Tenen el do, el do de concentrar , reduir, i ordenar el caos que sol baixar com un torrent per les connexions neuronals del cervell, que com si de magma espès i calent es tractés, rodola surant pels plecs tous de la massa cerebral, portant cap al col·lapse, la confusió....

Són genis, si senyor, genis de clarividència única, amb una gran capacitat aglutinadora, reflexiva, comprensiva.....i per sort, estan sempre molt a prop, irradiant solucions, resolucions, saviesa....i naveguen per les meves ones, oferint-me paraules, idees, compartint converses, reflexions escrites (gràcies, Nowaard, per la teva ànima) , fent que la vida prengui un sentit únic, una dimensió de proporcions especials, una potència i una vibració radiant.....

Per aquest motiu, de vegades, quan em perdo en els pensaments, trobo en aquests estimats genis paraules úniques que reboten amb força incrementant les tendències al somriure, a la positivitat.....així és que, gràcies a quatre paraules, cinc idees, una moixaina, i un parell de somriures, ara la meva vitalitat torna a brillar amb empenta....la sento bullir dins meu, pel torrent sanguini, palpitant a les temples, accelerant el cor, recorrent la columna vertebral....

I està més que clar que més que mai, ara és el seu temps.....gràcies a la seva clarividència, tot arriba i amb el “tot” hi ha alegries, felicitat, experiències vibrants, petites coses,o grans experiències... És l’hora de deixar enrere allò que ens bloqueja, que ens fa sentir estranys dins de nosaltres per ressorgir de nou.....i donar les gràcies a aquells que estan allà per a què deixis de mirar les ombres de la caverna i surtis a la llum, per gaudir dels reflexos enlluernadors, dels colors vibrants, de les olors, les formes, i el tacte autèntic de la realitat....

Un hindi de món i una ànima musical viuen acariciant els cossos celests com els genis màgics vinguts a la terra per fer sentir als altres menys sols i més estimats, resseguint els silencis, i fent renéixer allò ocult per fer-nos adonar que la vida és per viure-la intensament, mirant de cara al sol i a la lluna......i sense parar mai de volar....

Defensa de l'ego

Trobar-se punts negatius és la cosa més fàcil del món....destruir sempre es més fàcil que construir....fer un gol sempre és més difícil que defensar-lo.

Avui un amic molt savi (caram, ara me n’adono que estic repleta d’amics savis, cultes i intel·ligents, quin bé de Déu) m’ha fet pensar profundament, internament, intensament, arribant a un punt tant endins, que ha canviat el meu rostre.....ell m’ha fet trobar-me altra vegada, i m’ha ensenyat, per sobre de tot, com la “gràcia” de les persones és que aquestes siguin tal com són, ja que la seva personalitat és allò que els diferencia dels altres, els identifica, i els reafirma. Ja sé que sembla un tòpic, una obvietat, però no ho és, ja que en un món en què els models “modelen”, la societat insereix i classifica, i en què les comparacions estan a l’ordre del dia, és molt difícil que realment siguem com som amb tota la nostra esplendor, i ens estimem com cal.

Molt sovint tendim a pensar que tenim un problema (ara ja semblo d’alcoholics anònims, jeje) i resulta que no és així, en absolut. Amb això em refereixo que el què conforme l’encant d’una persona és la seva personalitat autèntica, extraordinària; tal i com és, originària, fresca, pura, i espontània. I prou. Doncs si creiem que tenim un problema, que les nostres característiques personals tendeixen a fer “accidents” incontrolables i irrefrenables, de conseqüències suposadament negatives, i aleshores volem deixar de ser, absurdament, com realment som i perdem el nostre el nostre encant i tot el nostre poder.... buuufff...aleshores fas un pas enrere...

Hem de fugir ràpidament del penediment, de pensar “i si hagués fet això, i si no fos així, i si tal, i si qual...”...i reivindicar la joia de la nostra personalitat sense complexes..... I amb tot això no vull recaure en l’extrem nietzschià de la superioritat, però si que vull reivindicar l’orgull de ser com un és..... ja que això és fantàstic.

La veritat és que ser com un és, només pel fet de mostrar l’autenticitat i extraordinarietat de la nostra persona, és una sensació que m’encanta; perquè adoro ser portadora de la meva “màgia” , d’estar envoltada d’ànimes que m’acompanyen i em fan sentir única, i vull això tota la vida...perquè sóc un ésser únic i irrepetible, especial, i transcendental!!!!!! Ole, ole, mis ovariets!



Per altra banda, això m’ha portat a pensar amb d’altres tangents, altres històries....però això ja serà tema per un altre dia...per aquell dia en què realment hagi après a conduir de manera positiva la meva hipersensibilitat, que controli el meu poder...perquè, com tothom, tinc els meus propis dons, realment, però encara no he aprés a gestionar-los...tot és qüestió de temps, paciència, i sobretot, de donar noves connexions al nou xip que des de fa ben poc tinc implantat al cervell.... i que encara no controlo del tot ;)

HEY! music

El vidre groc

Aquests dies m’ha donat per mirar les coses amb un nou vidre tintat. De color groc. Si senyor, groc, lluminós, i refrescant.....m’agrada aquesta òptica, em dóna visions il·luminades de la realitat, despreocupació i desinhibició....tot un seguit d’avantatges per fer lluir la serotonina que surt disparada gràcies als nous aires primaverals....Groc, o verd, o blau, o vermell...quin goig de vidres a través dels quals mirar...i m’encanta el què hi veig....

És estrany, però, que ara que començo a volar cap a nous camins, a mirar a través d’aquestes òptiques, i que sento com si tot el que hi ha davant meu fos un misteri excitant destinat a ser descobert, se m’afluixa la verborrea d’aquesta manera, i em quedo en blanc.....

No tinc res a buidar, ni a expressar, ni explotar, ni a queixar-me....al revés, només tinc ganes de gaudir silenciosament del plaer que em suposa no sentir ni tristesa, ni ansietat, ni cap sentiment en concret...només visc, només em deixo endur per les onades que em fan viure en plena vibració còsmica....

Petita, em dic a mi mateixa, no pensis ni sentis massa, ja que ara només és moment de volar....i m’encanta volar d’aquesta manera....

(no, no m’he pres cap àcid...tot és química natural;) ...la Lux ha baixat del seu llit de teulades fornicadores i gaudeix, aire al vent, d'un viatge cap a la llum.....)

Yo no me encuentro a mí mismo cuando más me busco. Me encuentro por sorpresa cuando menos lo espero...

Montaigne

Jo, de nou....

Felicidad no es hacer lo que uno quiere sino querer lo que uno hace
Mon ami Sartre

Sembla mentida el valor que adquireix un parèntesi. Un parèntesi deixa respirar (i no, no pensava publicitar cert producte de xocolata!), però també serveix per meditar, pair, ponderar, néixer (si, néixer i renéixer!), i especialment per canviar de perspectiva i mirar-ho tot des d’un angle, color, i posició diferent...m’encanta!!!

Quina plaer gaudir del parèntesi, de la pausa, de la remodelació completa de les teves cèlules...i és que aleshores, retornes de nou,. Potser tornes a la mateixa realitat, però tu has deixat de ser allò que eres en marxar. Les noves experiències, sensacions, sentiments desperts en aquell món nou, i tot allò viscut allà, et fa tornar d’una altra manera. I sobretot, si em decideixo a creure’m a Maeterlinck (i haig de dir que em costa una mica) , lo millor dels viatges és l’abans i el després. I ara estic en el després. És veritat que com a qualsevol viatge, a part del plaer en si de conèixer i deixar-te envair per milers estímuls i sensacions, sentint el plaer del moviment, l’emoció i la vibració del viatge, també hi havia soterrada i oculta una fugida a enlloc, una envestida a allò que no m’atrevia a deixar enrere.....i en tot això, ara, ara em sento alleugerida, plena, oberta ...i si, feliç, positiva, conscient de la força que m’ha donat la pausa, el viatge, l’aprenentatge, i sobretot, conscient de la calidesa de la gent que m’he trobat pel camí, la ja coneguda i la nova......

Morand deia que el “viatge es una nova vida, amb un naixement, creixement i una mort, que se’ns ofereix un en l’interior de l’altre. I cal aprofitar-ho”. La tornada m’ha fet renéixer, renovada, remodelada, i amb la sensació que començo a rodar altra cop cap alguna banda, gaudint de les coses que m’envolten, una altra vegada....suposo que tot és trobar el camí, amb l’ànim ben alt, amb els ulls, orelles, i nervis a flor de pell, per notar la més mínima sensació, per gaudir del més minso moviment...

Es pot dir, que envoltada de llum, de rajos de sol radiants, de cels blaus, d’aire fresc, de càlides olors, ànimes amables, dolces, i carícies de coses noves a descobrir...i m’encanta recrear-me en aquesta despreocupada sensació, en aquesta impressió de purificació, netedat, i il·lusió vital....

Vull continuar aquest camí que ara he trobat, i no deixar-lo....vull continuar caminant per aquests senders, dolços senders, i gaudint a cada moment de tot...i més!

A punt per alçar el vol....

Tinc ganes d’escapar-me....de canviar d’aires (maleïda, puta, pluja!) i deixar-me evadir en una catarsis exorcitzant, explotant en una cadena de crits alliberadors...i volar....sobretot volar....

Aiiiiii...(sospir) en definitiva, tinc ganes de vacances, de sentir el sol a la pell, la dolça olor que produeix la sempre perfecta mescla de crema solar, sorra, i aigua salada....tinc ganes de deixar-me endur per la visió marítima, per la brisa, per les irrefrenables ganes de somriure, constantment embadalida per tot, meravellada per res...

I és que sentir tot això, ho canvia tot...culmina el meu anhel de canvis i purificacions....aconsegueix que la hiperactiva tendència a l’alegria i el bon rotllo innats, ara aconsegueixi un impuls natural que provingui més enllà del que ofereix el meu interior vitalista (ara desitjo, no, exigeixo que allò extern m’alimenti i m’ompli)....i per això somnio amb nits càlides i oloroses, amb dies de sol, mar, i cervesa....relax, plenitud, somriures, i riures, músiques que es colen per sota la meva pell, ganes d’omplir el pit de sensacions fragmentades transportades per onades d’aire fresc....mmmmmmm....

Com diu l’amic més savi que tinc sobre la terra, ara és el moment de volar a nous destins, renaixent de les meves pròpies cendres, com a devota au Fènix. I és que la vida son cicles i canvis i cal abraçar-los, amb delicadesa però obstinadament, caçar-los i no deixar escapar-los, i aprendre a saborejar els pastissos d’aranyons (;)) però també els de xocolata, vainilla, menta.... i és que tots ells, tots els sabors, ens fan créixer, vibrar....i per sobre de tot, ens fan volar....

I crec que ja noto com s’estan obrint les ales...ja queda poc....ja arriba el moment, el de la magnífica excitació pel viatge que cal començar....i fins la tornada.....

¿Por qué contentarnos con vivir a rastras cuando sentimos el anhelo de volar?
Helen Adams