Si, la vida és un tango...però també pot ser una samba, un merengue, i un charleston...perquè quan hi penses, quan t'atures un instant i mires al teu voltant és quan te n'adones de lo meravellós de sentir-se envoltada d'altres ànimes, ànimes fantàstiques, bellíssimes persones, i millors amics...És en aquest moments quan millor et sents, ple, absolutament ple de tot...de tothom, de sensacions, emocions i sentiments intangibles, únics, presents, infinits....que traspassen fronteres, quilòmetres, paraules i silencis, que van més enllà de la consciència, que se sent dins, ben endins.....
I és potser també en aquests moments quan més viu, quan més vida s'insulfa en tu mateix, més vibracions et remouen, i el cap et dóna voltes meravellosament, en un espècie de somnolència plaentera...i en aquest sentit, és quan més conscient de tu mateix ets, més a prop de la felicitat, i sobretot és quan més estimes allò que t'envolta i que mai voldries perdre....
;)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada