....aurvuà!

S’acaba el temps. No tinc temps. No puc respirar. Pero tranquils, ningú morirà, és temporal, fruit de les circumstàncies, i en cap moment hi ha dolor, patiment, tristesa o melanconia. Simplement tot va a càmera ràpida, frenèticament. I en aquest caos el meu cap diu, shhhhhhht, silenci, tranquil·litat, gaudeix de la divagació de la ment, dels records atemporals, ni que siguin durant petits instants al dia, com una dolça treva a les tribulacions.....

Plego per una temporada per fer front a intrèpides novetats, a camins que només accepten velocitat i que no deixen temps per a llimbs d'extensa nevulosa mental i espiritual....Tan sols deixo la divagació per aquells moments de desitjada soledat, de reflexió, descans i de somnis, de llums i colors, i olors, que em transporten...perquè continuo somniat com sempre, com mai, cercant tornar a viure aquests somnis....

Ballem un tango...

Ballem un tango, a la cuina, envoltats d'albergínies, banyats per la llum del sol més rogent que els meus ulls han vist mai, entre les fulles....

Ballem un tango...amb aquesta música

Que no pari, que ens balancegi extasiats com aquell dia...que em transporti, que et transporti.....no parem de moure els peus en un moviment que ens fon....pell amb pell....no parem de ballar, val la pena aprofitar la música, val la pena aprofitar la cadència....
No parem de ballar, ballem un tango, aquest, amb constància, força, ànims...és el nostre tango...

je te veux, tu me veux....



Vivir sus deseos, agotarlos en la vida, es el destino de toda existencia (Henry Miller)

Adèle i el mariner

Adèle encara dorm. Però no està morta com diu la cançó. És feliç i contenta, està radiant, exultant, i somnia amb allò que vindrà mentre prova d’assaborir els records, de reviure’ls, de gaudir de l’espera i projectar que el mariner deixi la guerra i torni a buscar-la. Busca que la cançó soni al seu cap amb la melodia que un dia el bell príncep sense mar taral·lejava, mentre canviava la lletra intentat recordar-la i li somreia dolçament.

És una llàstima que els somnis durin tan poc i que la seva intensitat no deixi atrapar-los. Adèle s’enyora, Adèle busca vibrar de nou. Però mentre espera les papallones no paren d’esvalotar-se (no volen parar, per què fer-ho?mmmm) i no renuncia a continuar somniant amb somnis plens de llum, d’una altra llum, especial, única.....

No sé si és el vidre, o els colors de l’estiu, no sé si és cosa del continent, o de la terra, l’aigua o el vent, de plantes exòtiques del petit planeta....però aquesta llum única, aquesta olor especial, aquest sabor que ho conté tot no podrà oblidar-los mai més...sempre estaran amb ella, i de tant en tant podrà tornar a mirar, a aspirar, a tocar.... i o viscuda en records, o viscuda en viu, sigui com sigui serà, tot plegat sempre formarà part d’ella, sempre viatjarà amb ella.

Malgrat la distància, Adèle i el mariner viuen connectats per profunditats incommensurables. Naveguen per rius ben diferents, en valls allunyades, però sempre desitgen banyar-se en l’altre riu, es traslladen per nedar en aquelles aigües que adoren que els fa vibrar, que els fa sentir complerts....això no els hi podrà treure mai més ningú....

Que el somni continuï i no s’apagui mai més....

C'était un jeune marin
Qui revenait de guerre
qui revenait de guerre avec son régiment
pour aller voir Adèle, Adèle sa bien aimée.
pour aller voir Adèle, Adèle sa bien aimée.

Le jeune marin s'en va
trouver son capitaine
Bonjour mon capitaine
donnez -moi un congé
pour aller voir Adèle, Adèle ma bien aimée
pour aller voir Adèle, Adèle ma bien aimée

Le capitaine répond:
entre dans ta chambrette, porte ta culotte blanche et ta ceinture dorée
pour aller voir Adèle, Adèle ta bien aimée.
pour aller voir Adèle, Adèle ta bien aimée

Le jeune marin s'en va chez les parents d'Adèle
Bonjour ,chers père et mère ainsi que frères et soeurs
sans oublier Adèle ,Adèle ma bien aimée.
sans oublier Adèle ,Adèle ma bien aimée.

Le père [lui ] répond, les yeux remplis de larmes :
Adèle , Adèle, Adèle, Adèle n'est plus ici
Son corps est dans sa tombe et son âme au paradis
Son corps est dans sa tombe et son âme au paradis

le jeune marin s'en va
sur le tombeau d'Adèle
Adèle Adèle ,Adèle
Adèle ,réponds -moi
c'est ton ami fidèle qui vient ici pour toi
c'est ton ami fidèle qui vient ici pour toi

Un ange lui repond avec la voix d'Adèle:
Tu auras une autre à l'âge de 20 ans
qui sera ton épouse [à ta] sortie du régiment
qui sera ton épouse [à ta] sortie du régiment

Le jeune marin s'en va trouver son capitaine
bonjour mon capitaine, me voici de retour
puisqu' Adèle est morte je m'engage pour toujours
puisqu' Adèle est morte je m'engage pour toujours .

mmmmmmmmmmmmmmm........

Per fi arriba el dia D, l’ansiat, desitjat dia, l’objecte de l’espera, les fantasies, els somnis....friso per volar de nou, per deixar-me gronxar en el nou ritme, banyar-me a la nova llum....té un altre color, una música pròpia, una olor especial....mmmmmmm....tanco els ulls i em transporto abans d’hora a allà, amb qui m’encanta, m’apassiona i em fa vibrar....

Quina emoció.....quina emoció!!!!!!!.....faig saltironets com una nena petita amb sabates noves....i amb globus, gelat de xocolata, purpurina, corona de princesa....aiiiiiiiiiiix, els minuts passen massa lents, les hores queden sostingudes en l’espai i el temps, en l’univers, entre galàxies desconegudes.....si, si, l’espera és desesperant...però mentre espero em deixo endur pels pensaments, perquè l’espera de somni i imaginació és deliciosament excitant......i encara que fer-se expectatives diuen que no és bo, ara sé que, en aquest cas, s’equivoquen...conec el desenllaç, i mai em decepciona, és tal i com desitjo que sigui, és tal i com ha de ser....

I si en algun moment el meu camí sembla tornar enrere, ara veig que simplement ha estat una trampa instantània, d’impulsos mal entesos.....perquè ara ja no puc frenar la transformació , el canvi, el procés de creixement......ara no puc frenar el meu càlid destí.....mmmmmmmmmm, quina dolça satisfacció, quin suau elixir....no vull despertar, vull que duri, perduri....perquè sinó, quan ho faci tot haurà acabat.....

Per fi arriba el dia D, ja s’acosta, i desitjo bojament que arribi per fi...però tinc por, perquè no vull que acabi, perquè quan realment ho visqui sé que aniré inevitablement cap el final....

La dicha de la vida consiste en tener siempre algo que hacer, alguien a quien amar y alguna cosa que esperar (T.C)

Drupa del guinder, petita, agredolça, globulosa, negra o d'un vermell fosc

Acabo d’aterrar a l’altre pol....no sé si al sud o al nord, perquè no acabo de situar-me en quin d’ells estava (per tant no puc saber en quin d’ells sóc ara).... però el què sí sé és que el d’avui és meravellosament distint al de fa uns dies....ai, que ràpidament, amb quina facilitat, amb quina agilitat la vida dona voltes, giragonses, sorpreses.... Ara estic a dalt, eufòrica, excitada, panxacontenta, feliç....per què? Mil i una coses determinen aquesta alegria esquizofrènica, mil i una coses, petites, grans, de tots els colors, fan que malgrat sigui un dia gris i plujós, avui hagi somniat amb la mel i vulgui gaudir del seu sabor fins a l’eternitat....mmmmmmmmmm...

Llueve sobre mi cara y sólo pienso en tu lejano amor .Yo pongo estrellas entre tu piel y la mía y te recorro entero, sendero tras sendero, descalzando mi amor, desnudando mi miedo. Amo la curiosa manera en que tu cuerpo y mi cuerpo se conocen. Yo, amor, he aprendido a coser con tu nombre, voy juntando mis días, mis minutos, mis horas con tu hilo de letras.Te abrazo y corren las mandarinas; te beso y todas las uvas sueltan el vino oculto de su corazón sobre mi boca (Gioconda Belli).

El temps cíclic de la vida et fa passar per moments que no desitges, que detestes, que avorreixes, però quan arriben els altres, aquells que et fan vibrar, fer saltironets i donar tombarelles, és quan te n’adones que de bo és degustar la guinda del pastís....és tot un regal de la vida, és l’aire que dóna força....I quan et sents així et canvia fins i tot la respiració....

music

..amb contradiccions....

Ell sol brilla, i no obstant els núvols no marxen del tot. Sembla mentida, tan esperar la primavera, el bon temps, tant desitjar que llum canviï de color, i malgrat això la melancolia atrapa tota vibració.....

Deu ser cosa de la por? Del pànic a un buit impossible d’amagar? De vegades te n’adones de com arrisques. I per una banda penses: no vull penedir-me de no haver actuat, de no haver-me atrevit a viure al màxim, d’exprimir tot el suc de la vida, de vibrar amb les dolces meravelles que et fan fondre el paladar. Mai se sap, diuen que no som res, i que tota la vida és un estat accidental incontrolable que val la pena aprofitar al màxim. No obstant, aferrada a aquesta follie de vivre, arriscant-me al màxim per gaudir de plaers llunyans, meravellosos però inconstants, incontrolables, de vegades t’agafen atacs de pànic, inseguretat, i acabes preguntant-he que, malgrat no som res, val la pena realment arriscar-se tant?

Mai ho sabré, mai ho sabrem.....de moment, deixem passar la melancolia, bufem conta els núvols, i que només brilli el sol de primavera; fem fugir les pors i intentem gaudir de la llum....aiiii (suspir) potser és autoconsol, però és una bona manera de sobreviure als altibaixos de l’existència....

Estamos solos y sin embargo la soledad no existe. Si juntamos las manos encenderemos el fuego imprescindible para vernos los ojos brillantes del deseo. (Giaconda Belli)

J'étais hereuse, folle....

«J'étais heureuse, folle, toute neuve, disponible... j'étais la vie, le plaisir, le
désir, jétais le vent dans l'eau, jétais l'eau dans la terre (...)Mon corps tremblait de joie.

Mon coeur battait trés fort.
Je respirais de maniére irréguliére(...)
Mon corps qui était une image plate, déferlé, dévasté, accaparé (...) recjoignait la vie. Jétais vivante.»

Tahar Ben Jelloun, La nuit Sacrée

(Era feliç, boja, tota nova, disponible...era la vida, el plaer, el deig, era el vent dins l'aigua, era l'aigua dins la terra (...) El meu cos tremolava d'alegria, el meu cor bategava molt fort. Respirava de forma irregular (...) El meu cos, que era una imatge plana, trencada, devastada, acaparada (...) reconeixia la vida. Jo estava viva)