Smokey Taboo

En una espècie de trance, la sensualitat, la música i l'incens que crema, m'envolta i m'extasia em porta fins a tu.... ecolta'm î

Balla, dansa, mou-te, deixa't endur, arriba fins ben amunt, fins ben endins....no et cansis mai....estic ben a prop, a tocar de dits, en l'alè, en el perfum de l'aire, en el fum original....

Sense música no hi ha vida, sense ritme no s'avança, sense amor, no hi ets tu.....

Je t'aimerais tant

J'aIMErais TANT (music).....je t'aimerais tant... je t'aimerais toujours.......
et maintenant je t'aime trop.....

j'adore ton odeur.....j'adore ton sourire.... mmmmmm

A punt de creuar......

A punt...la marea torna a retirar-se per poder creuar a l'altra banda....com un somni que es repeteix, com un cicle que ho posa tot al seu lloc....papallones inunden prats de flors, la brisa del mar acarona suaument els cabells, el sol transforma la terra en un ventall de colors.....



I jo, mentrestant, mentre espero aquest somni que repeteixo amb delit, escolto aquesta música i em tranporto abans d'hora a allò que amb tants nervis desitjo que torni i que després, un cop ha passat m'encantaria tornar a viure....

No te salves....

No te quedes inmóvil al borde del camino
no congeles el júbilo
no quieras con desgana
no te salves ahora
ni nunca.

No te salves
no te llenes de calma
no reserves del mundo
sólo un rincón tranquilo
no dejes caer lo párpados
pesados como juicios
no te quedes sin labios
no te duermas sin sueño
no te pienses sin sangre
no te juzgues sin tiempo.

Pero si
pese a todo
no puedes evitarlo
y congelas el jubilo
y quieres con desgana
y te salvas ahora
y te llenas de calma
y reservas del mundo
sólo un rincón tranquilo
y dejas caer los párpados
pesados como juicios
y te secas sin labios
y te duermes sin sueño
y te piensas sin sangre
y te juzgas sin tiempo
y te quedas inmóvil
al borde del camino
y te salvas
entonces
no te quedes conmigo

Però escolta la música.....i comença a vibrar.....

Le roi est mort...la reina el segueix de ben a prop.....

Res és més que tot això.....si fa un temps, el rei moria i la reina el substituia, ara altres crides separen a la reina de la línia successòria...i és que la reina també s'està morint...s'allunya de les normes....res perdura, res té massa sentit, així que em tristor, melanconia i amb regust amarg, la reina s'allunya, poc a poquet, pas a pas....però és llei de vida, és el què li toca.....continuar creixent i cada vegada més a prop dels rajos del sol....

Trepitjant els branquillons....les seves robes s'enganxen a les branques dels arbustos.....i les seves paraules són un remor cada vegada més llunyà.....
escoltala.... (music)

Dies clars, llums noves

Com deia en Brett, tan sàviament...

I welcome the sun

The clouds and rain

The wind that sweeps the sky clean and lets the sun shine again

This is the most magnificent life has ever been

Here is heaven and earth and the brilliant sky inbetween

Blessed is this life and i'm going to celebrate being alive

I'd well in the darkness

I let in the light

I sleep in the afternoon and become the noise in the night

I trespass in temptation suffer in sacrifice

But I awake each day with the new sunrise.

Blessed is this life oh, and I'm gonna celebrate being alive

Escolta'm (music)

Amb ganes de somriure als núvols

Quan ets petit vols correr per fer-te gran.....

penses que serà molt millor....

ningú t'havia avisat que tot es tornaria més complicat més dificil....

Ara, ja de gran, somnies amb simplement somriure als núvols com abans i poder oblidar perquè ploraves un cop se t'han eixugat les llàgrimes....


Per sort, la meva petita que porto dins em visita i em porta sugus, cordes, nines i cotons de sucre....


Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.

Yo no te pido que me firmes
diez papeles grises para amar
sólo te pido que tú quieras
las palomas que suelo mirar.

De lo pasado no lo voy a negar
el futuro algún día llegará
y del presente
qué le importa a la gente
si es que siempre van a hablar.

Sigue llenando este minuto
de razones para respirar
no me complazcas no te niegues
no hables por hablar.

Yo no te pido que me bajes
una estrella azul
sólo te pido que mi espacio
llenes con tu luz.

(M. Benedetti)