L'altre dia, Dani Rovira, un tragi-còmic andalús, enmig del seu monòleg sobre l'eterna búsqueda d'allò que anhelem dia a dia sense saber exactament què és, més enllà de semblar-nos que ens falta constantment, va relacionar un poema de Mario Bennedetti amb una lliçó que la seva àvia li va ensenyar de ben petit.
L'àvia li deia que el cel s'havia de conseguir poc a poc, bocí a bocí, esforç rere esforç, millorant mica en mica, fent petits actes, com menjar-se la sopa sense rondinar o abraçar desitnteressadament a qui estimem..... calia fer-ho poc a poc, perquè si en algún moment el cel s'aconseguís de cop, tot sencer, seria un desastre total, una hecatombe...."per què seria tan terrible?" li preguntava l'infant a la seva àvia...."perquè aleshores et relaxes" li contestava ella....
I és així. Si aconseguim el cel, si aconseguim l'element que tant desitgem, i ho logrem amb tota la seva magnitud, completament, ens relaxem. I això ens impedeix continuar lluitant, insistint, millorant, imaginant.....sempre, millor bocí a bocí, doncs no perdrem mai les ganes de més i procurarem créixer, conèixer, ser millors persones, i ens esforçarem per ser més feliços....sempre estarem a una passeta d'aconseguir el cel, i això ens farà encara més brillants.....mai aconseguirem tot completament, però és això el què ens fa tant humans, i això és el què també ens fa avançar......
Otro cieloNo existe esponja para lavar el cielo
pero aunque pudieras enjabonarlo
y luego echarle baldes y baldes de mar
y colgarlo al sol para que se seque
siempre te faltaría un pájaro en silencio.
No existen métodos para tocar el cielo
pero aunque te estiraras como una palma
y lograras rozarlo en tus delirios
y supieras por fin cómo es al tacto
siempre te faltaría la nube de algodón.
No existe un puente para cruzar el cielo
pero aunque consiguieras llegar a la otra orilla
a fuerza de memoria y pronósticos
y comprobaras que no es tan difícil
siempre te faltaría el pino del crepúsculo.
Eso porque se trata de un cielo que no es tuyo
aunque sea impetuoso y desgarrado
en cambio cuando llegues al que te pertenece
no lo querrás lavar ni tocar ni cruzar
pero estarán el pájaro y la nube y el pino.
Mario Benedetti
