Ja ha arribat

Ja ha arribat...comença el viatge, s'obre la porta una altra vegada a la llum i a les olors.....ara es una porta plena d'expectatives, plena de promeses....a gaudir-la el màxim possible....després seran records, i nosaltgia, però ara es tota una tabula rassa blanca llesta per a tornar-hi a escriure...i hi escriuré paraules d'amor, senzilles, i tendres, somnis de poetes.....ai, quina dolça cançó....ja no tinc 20 anys, pero com si els tingués, ara mateix em sento com una nena petita feliçi panxacontenta amb el seu regal....quina sensació a l'estomac...mmmmmm, fins aviat!

El per què de la nostàlgia....

Quanta nostàlgia. Quanta bipolaritat. Viure a cavall de la felicitat i del desig de l’absoluta felicitat. Imagino on era fa just un any i em sorprèn la pena per allò que ja ha passat, pels records capturats en fotos, impostats a la retina, rememorats ens somnis. I si ahir tenia nostàlgia pel després, avui és l’abans qui s’ha apoderat del meu estomac.

Recordo la felicitat absoluta banyada per un sol únic, de tons i intensitat diferents, emmirallada per un cel blau, per olors noves, per colors intensos....qui no ha desitjat tornar enrere alguna vegada per reviure de nou allò que ha marcat qui ara ets? Qui no anhela reviure els plaers que han fet que la vida valgui veritablement la pena.

No obstant, i baixant dels núvols, no és nou el fet que les experiències són úniques i irrepetibles i mai, per molt que poguéssim tornar enrere i reviure el passat, mai seria igual....potser ens banyaríem al mateix riu, potser tastaríem la mateixa mel, potser ballaríem la mateixa dansa enmig del llac, i miraríem el mateix cel estrellat, però mai, absolutament mai, ho viuríem de la mateixa manera......

Així és, que potser la nostàlgia serveix per això, per recordar-nos la unicitat de la vida, de les experiències, dels sentits, de manera que només podem reviure allò que hem sentit i viscut a través dels records,somniant, i anhelant que, sense dubte, noves vivències futures es transformaran en records únics, en racons especials de la ment, en experiències que determinaran qui som i ens marcaran per sempre, obrint el nostre camí....

La nostra pell mai viurà amb la mateixa intensitat una carícia....però totes les carícies tindran una intensitat única que mai més podrem oblidar.....

Endinsant-se als boscos

És difícil frenar la voràgine malgrat portes esperant amb ànsia que allò passi. Esperes, impacientment, amb excitació, amb ardor que arribi per fi tot allò que has desitjat. Arriba i ets incapaç de retenir el sabor, de parar el temps per assaborir eternament del aquell delit.

Se suposa doncs que s’ha d’apreciar l’espera, que el camí cap a l’objectiu ha de ser també part d’aquesta finalitat? Doncs si, perquè no podem desestimar l’espera quan conforma la major part del temps. No hem d’esperar, doncs, simplement viure, assaborir el temps, sigui d’espera, sigui de vigília, sigui de ressaca. Sigui quin sigui el seu lloc entorn l’objecte, hem d’assaborir, viure al màxim, somniar lliure i eternament.

Així que començo a viure aquest temps d’espera amb tota la seva esplendor. Visc, revisc, com si ara fos el després, i com si visqués el després en cada minut. L’ara és meu, únic, indiscutible. I en aquest viure, cal viure al màxim, a cada minut, extraient la medul·la a la vida, que deia Thoreau, endisant-me als boscos, olorar les flors, perquè quan estigui a punt de morir no descobrir que no ho he viscut. El pitjor de tot és penedir-se d'allò que no has fet......

Assaboriré l’espera, somniaré amb aquest camí...el resseguiré olorant, observant la llum....queda menys per a què el cor em doni un tomb, per a què la màgia m’envaeixi....ha arribat el meu temps....està del meu costat....

TIME IS ON MY SIDE

the sea

Tot arriba, tot passa, tot succeeix inevitablement...i entre somriures, riures, i llàgrimes, vivim, sobrevivim i saboregem...val la pena viure les oportunitats que ens brinda la vida, val la pena deixar-nos endur per allò que ens envaeix....res comença ni s'acaba, tot flueix en un cercle infinit de fets, sentits, experiències....i és que tot ha de fluir en un immens mar que ens gronxa i ens embolcalla, ens arrossega i ens acaricia....tota moneda té dues cares, tota onada també....val la pena descobrir-les totes.....

....aurvuà!

S’acaba el temps. No tinc temps. No puc respirar. Pero tranquils, ningú morirà, és temporal, fruit de les circumstàncies, i en cap moment hi ha dolor, patiment, tristesa o melanconia. Simplement tot va a càmera ràpida, frenèticament. I en aquest caos el meu cap diu, shhhhhhht, silenci, tranquil·litat, gaudeix de la divagació de la ment, dels records atemporals, ni que siguin durant petits instants al dia, com una dolça treva a les tribulacions.....

Plego per una temporada per fer front a intrèpides novetats, a camins que només accepten velocitat i que no deixen temps per a llimbs d'extensa nevulosa mental i espiritual....Tan sols deixo la divagació per aquells moments de desitjada soledat, de reflexió, descans i de somnis, de llums i colors, i olors, que em transporten...perquè continuo somniat com sempre, com mai, cercant tornar a viure aquests somnis....

Ballem un tango...

Ballem un tango, a la cuina, envoltats d'albergínies, banyats per la llum del sol més rogent que els meus ulls han vist mai, entre les fulles....

Ballem un tango...amb aquesta música

Que no pari, que ens balancegi extasiats com aquell dia...que em transporti, que et transporti.....no parem de moure els peus en un moviment que ens fon....pell amb pell....no parem de ballar, val la pena aprofitar la música, val la pena aprofitar la cadència....
No parem de ballar, ballem un tango, aquest, amb constància, força, ànims...és el nostre tango...

je te veux, tu me veux....



Vivir sus deseos, agotarlos en la vida, es el destino de toda existencia (Henry Miller)

Adèle i el mariner

Adèle encara dorm. Però no està morta com diu la cançó. És feliç i contenta, està radiant, exultant, i somnia amb allò que vindrà mentre prova d’assaborir els records, de reviure’ls, de gaudir de l’espera i projectar que el mariner deixi la guerra i torni a buscar-la. Busca que la cançó soni al seu cap amb la melodia que un dia el bell príncep sense mar taral·lejava, mentre canviava la lletra intentat recordar-la i li somreia dolçament.

És una llàstima que els somnis durin tan poc i que la seva intensitat no deixi atrapar-los. Adèle s’enyora, Adèle busca vibrar de nou. Però mentre espera les papallones no paren d’esvalotar-se (no volen parar, per què fer-ho?mmmm) i no renuncia a continuar somniant amb somnis plens de llum, d’una altra llum, especial, única.....

No sé si és el vidre, o els colors de l’estiu, no sé si és cosa del continent, o de la terra, l’aigua o el vent, de plantes exòtiques del petit planeta....però aquesta llum única, aquesta olor especial, aquest sabor que ho conté tot no podrà oblidar-los mai més...sempre estaran amb ella, i de tant en tant podrà tornar a mirar, a aspirar, a tocar.... i o viscuda en records, o viscuda en viu, sigui com sigui serà, tot plegat sempre formarà part d’ella, sempre viatjarà amb ella.

Malgrat la distància, Adèle i el mariner viuen connectats per profunditats incommensurables. Naveguen per rius ben diferents, en valls allunyades, però sempre desitgen banyar-se en l’altre riu, es traslladen per nedar en aquelles aigües que adoren que els fa vibrar, que els fa sentir complerts....això no els hi podrà treure mai més ningú....

Que el somni continuï i no s’apagui mai més....

C'était un jeune marin
Qui revenait de guerre
qui revenait de guerre avec son régiment
pour aller voir Adèle, Adèle sa bien aimée.
pour aller voir Adèle, Adèle sa bien aimée.

Le jeune marin s'en va
trouver son capitaine
Bonjour mon capitaine
donnez -moi un congé
pour aller voir Adèle, Adèle ma bien aimée
pour aller voir Adèle, Adèle ma bien aimée

Le capitaine répond:
entre dans ta chambrette, porte ta culotte blanche et ta ceinture dorée
pour aller voir Adèle, Adèle ta bien aimée.
pour aller voir Adèle, Adèle ta bien aimée

Le jeune marin s'en va chez les parents d'Adèle
Bonjour ,chers père et mère ainsi que frères et soeurs
sans oublier Adèle ,Adèle ma bien aimée.
sans oublier Adèle ,Adèle ma bien aimée.

Le père [lui ] répond, les yeux remplis de larmes :
Adèle , Adèle, Adèle, Adèle n'est plus ici
Son corps est dans sa tombe et son âme au paradis
Son corps est dans sa tombe et son âme au paradis

le jeune marin s'en va
sur le tombeau d'Adèle
Adèle Adèle ,Adèle
Adèle ,réponds -moi
c'est ton ami fidèle qui vient ici pour toi
c'est ton ami fidèle qui vient ici pour toi

Un ange lui repond avec la voix d'Adèle:
Tu auras une autre à l'âge de 20 ans
qui sera ton épouse [à ta] sortie du régiment
qui sera ton épouse [à ta] sortie du régiment

Le jeune marin s'en va trouver son capitaine
bonjour mon capitaine, me voici de retour
puisqu' Adèle est morte je m'engage pour toujours
puisqu' Adèle est morte je m'engage pour toujours .