Comença el temps del viatge, una altra vegada....

Ja torna. El viatge, l’excitació, el pas per el canvi, la renovació, la regeneració interna i externa de la nostra bilis. Paul Morand deia que el viatge és una nova vida, amb un naixement, un creixement, i una mort, que se’ns ofereix a l’interior, una de l’altre. I que cal aprofitar-ho sense dubtar, llençar-s’hi de cap.....i és que és el moment de volar, de conèixer, i d’expandir-se. De despullar-nos de qui érem i de ressorgir de nou com qui serem....

També és un moment especial, d’oblit de l’oblidable, i de l’apreciació cap a les senzilles històries quotidianes. Viatjar et fa gran, et converteix, et remou per dins....i en el trànsit de viatjar, en el trajecte, tot allò gran perd el valor de gegant, i les petites coses acaben per créixer i apreciar-se.....I et deslliura dels temors, et neteja i purifica, i aconsegueix un dels seus objectius: guarir-se....per què, es preguntava George Sands, qui de nosaltres no té algun dolor que distreure, algun lligam del qual desprendre’s en marxar?

I ja s’acosta el viatge, amb l’agitació que el precedeix, desitjant començar ja el trajecte...queda poc, molt poquet, i ja sento dins meu com es despleguen les ales, com s’eixampla la ment...

Comença el viatge, comença el trajecte, comença allò que ja flota en el meu particular horitzó....marxo essent qui sóc en aquest instant, i tornaré essent una altra persona, diferent...m’endinsaré als oasis, caminaré per les dunes, em deixaré endur per la brisa...

Bon viatge, i bona sort....

Yo no viajo para ir a alguna parte, sino por ir. Por el hecho de viajar. La cuestión es moverse.
Robert Louis Stevenson